• Explica com el cos emmagatzema i expressa experiències emocionals.
• Analitza la relació entre el cos, el trauma i la regulació emocional.
• Aborda el paper del treball corporal en la teràpia per recuperar la connexió entre cos i ment.

Durant molt de temps, en psicoteràpia s’ha posat el focus gairebé exclusivament en allò que pensem o en allò que podem explicar amb paraules. Tanmateix, cada vegada més enfocaments coincideixen en una idea essencial: hi ha experiències que no es comprenen només des del vessant cognitiu, sinó que se senten en el cos.

La teoria darrere de la connexió entre la ment i el cos

Autors com Bessel van der Kolk han assenyalat que el cos no oblida allò que la ment intenta deixar enrere. Moltes vivències, especialment les més intenses o difícils, queden registrades no només com a records, sinó també com a sensacions físiques, tensions, bloquejos o activacions que apareixen en el present. Des d’aquesta mirada, el cos no és només un vehicle, sinó un lloc on l’experiència queda guardada.

Peter Levine, creador de la teràpia somàtica, explica que el trauma té molt a veure amb respostes fisiològiques que no es van poder completar. Quan una situació ens desborda, el sistema nerviós s’activa per protegir-nos, però si aquesta activació no es descarrega o no troba una resolució, pot quedar atrapada en l’organisme. Per això, de vegades, el cos continua reaccionant encara que la situació ja hagi passat.

Pat Ogden, des de la psicoteràpia sensoriomotriu, proposa integrar el treball corporal en el procés terapèutic, no com una cosa complementària, sinó com una via fonamental d’accés a l’experiència. Observar la postura, la respiració, els moviments o les sensacions permet accedir a informació que sovint no està disponible a través de la paraula.

El cos parla, fins i tot quan no sabem posar en paraules allò que ens passa.

En aquesta mateixa línia, Natalia Seijo posa l’accent en la importància de desenvolupar una major consciència corporal com a base per a la regulació emocional. Aprendre a reconèixer allò que passa en el cos, sense jutjar-ho ni intentar canviar-ho de seguida, pot ser un primer pas per recuperar una sensació de seguretat interna.

Resoldre la desconnexió entre el cos i la ment

Sovint vivim desconnectats de les nostres sensacions: funcionem des del cap, intentant entendre o controlar allò que sentim, sense adonar-nos que el cos ja està expressant alguna cosa important.

Aquesta desconnexió no és casual. En molts casos, ha estat una forma d’adaptació. Quan allò que sentíem era massa intens o no podia ser acompanyat, allunyar-nos del cos va ser una manera de protegir-nos. Per això, tornar-hi no sempre és immediat ni senzill.

Com abordar-ho en teràpia?

El treball terapèutic des del cos no consisteix a forçar sensacions ni a reviure experiències de manera intensa, sinó a anar a poc a poc, desenvolupant la capacitat d’estar en contacte amb allò que apareix sense desbordar-se. Es tracta d’aprendre a notar, a reconèixer, a parar-hi atenció.

De vegades comença amb una cosa molt simple: adonar-se de la respiració, de la tensió a les espatlles, d’un nus a l’estómac o d’una sensació d’inquietud difícil d’anomenar. Aquest petit gest ja és un canvi.

No es tracta de deixar de sentir, sinó de poder sostenir allò que sentim d’una altra manera.

Potser pots començar preguntant-te, quan alguna cosa t’afecta emocionalment: què passa en el teu cos?