Un espai on comparteixo idees, novetats i aprenentatges per inspirar-te i mantenir-te sempre al dia.
Durant molt de temps, en psicoteràpia s’ha posat el focus gairebé exclusivament en allò que pensem o en allò que podem explicar amb paraules. Tanmateix, cada vegada més enfocaments coincideixen en una idea essencial: hi ha experiències que no es comprenen només des del vessant cognitiu, sinó que se senten en el cos.
Des d’enfocaments terapèutics com l’EMDR (Dessensibilització i Reprocessament mitjançant Moviments Oculars), desenvolupat per Francine Shapiro, el trauma no es defineix tant pel que va passar, sinó per com aquella experiència va quedar emmagatzemada en el nostre sistema. És a dir, no és només l’esdeveniment en si, sinó la manera com el nostre cervell i el nostre cos van poder, o no, processar-lo.
En els darrers anys, el concepte de la nena interior ha guanyat molta presència. Cada vegada més persones arriben a teràpia amb el desig de sanar la seva història, entendre què els va passar i reparar ferides emocionals que senten encara actives.
Les persones necessitem vincular-nos. No és una debilitat ni una mancança, és part de la nostra naturalesa. Buscar connexió, proximitat i suport emocional forma part de l’experiència humana. Una manera de buscar aquestes connexions és a través de les relacions de parella. Tanmateix, de vegades trobar l’equilibri entre dues persones planteja dubtes i fins i tot conflictes.
Si alguna vegada t'has preguntat per què et relaciones de la manera que ho fas, o què explica la manera com es relacionen les persones del teu entorn, és molt probable que la resposta estigui en l'aferrament emocional.
